On aniran les escombraries de plàstic ara que la Xina no la vol? Facebook Twitter Flipboard Correu electrònic 13 de març de 2019 16:28 ET
Deixa un missatge
Les escombraries de plàstic de Trader Joe's i una targeta AARP s'apunten entre els turons d'escombraries de plàstic que s'amunteguen a Indonèsia.
És un signe d'un nou dilema mundial: què haurien de fer els països rics amb els seus residus de plàstic ara que la Xina ja no els compra?

Durant anys, els Estats Units van vendre milions de tones de tasses de iogurt usades, envasos de suc, ampolles de xampú i altres tipus d'escombraries de plàstic a la Xina per ser reciclades en nous productes.
I no només els Estats Units. Al voltant del 70 per cent dels residus plàstics del món van anar a la Xina, uns 7 milions de tones a l'any.
Es van encunyar nombrosos milionaris xinesos a mesura que van començar i florir empreses de reciclatge. Per descomptat, van pagar per les escombraries de plàstic i paper del món, però van guanyar molts més diners processant-les i venent les matèries primeres resultants.
Però l'any passat el govern xinès va llançar una bomba sobre el negoci mundial del reciclatge: va reduir gairebé totes les importacions d'escombraries. I ara gran part d'aquest plàstic s'envia a altres països que no tenen capacitat per reciclar-lo o eliminar-lo de manera segura.
Per entendre la situació actual, hem de retrocedir en el temps un parell de dècades.
Neix un multimilionari
El 1995, Zhang Yin va iniciar una empresa de reciclatge de paper a la Xina anomenada Nine Dragons. Es convertiria en la primera dona multimilionària de la Xina. La Xina volia reciclar paper i plàstic en més productes, i Yin es va apoderar del mercat.
Martin Bourque dirigeix una de les operacions de reciclatge més antigues dels EUA com a part delCentre d'Ecologiaa Berkeley, Califòrnia. "Hi havia corredors que anaven per tot el món comprant tots els trossos de plàstic que podien trobar i pagant el millor preu", diu.
I va existir aquesta brillant tàctica per augmentar els beneficis: els ports de la costa oest dels EUA estaven plens de contenidors buits d'enviament xinesos que havien vingut a lliurar mercaderies als consumidors nord-americans. "Així que tenia molt de sentit enviar [residus] pel port en un vaixell buit que tornava de totes maneres", diu Bourque.
Per als recicladors nord-americans, era un tracte massa bo per deixar-lo passar. Molts tipus de plàstic (bosses, gots, embolcall de plàstic, pel·lícula fina) enganxen les màquines de classificació als centres de recuperació de materials dels EUA i gairebé no tenen cap valor per als recicladors.
L'expert en residus Joe Dunlop a la instal·lació de recuperació de materials d'Atenes-Clarke County prop d'Atenes, Georgia, va explicar el problema. Les cintes transportadores porten tones d'escombraries cada hora, amb imants que desvien el metall i el paper als contenidors per al seu reciclatge. També s'envasa part del plàstic, si és reciclable, ampolles, per exemple. Però la resta, com una caixa coberta amb una pel·lícula de plàstic, fines làmines flexibles de plàstic, no és fàcil de reciclar.
Treu un tros de cartró de 2- peus- d'un munt d'escombraries de 10 peus. "Una caixa de cartró embolicada amb el nostre plàstic No. 1 contaminant", diu. "Això és dolent. Què hi ha de tan horrible sobre una caixa de cartró que van haver d'anar i fer-li això?"
La combinació de cartró/plàstic originalment contenia begudes, diu, "però mai has hagut de desempaquetar els envasos? És un dolor a la culata".
Dunlop diu que gran part d'aquest plàstic és inútil quan es tracta de reciclar als Estats Units. Principalment va acabar als abocadors fins que va arribar la Xina.
La Xina tenia molta capacitat per manejar plàstics i molts treballadors barats per classificar els materials reciclables dels no reciclables. El 2016, els EUA ja exportaven gairebé700.000 tones anualsnomés a la Xina. En total, la Xina va importar 7 milions de tones d'arreu del món.
Fa uns cinc anys, el govern xinès va començar a preocupar-se per l'arribada de totes aquestes escombraries. Gran part del plàstic estava contaminat amb material que feia difícil i car el reciclar: paper, residus d'aliments, embolcall de plàstic (que no és reciclable). I una part del plàstic era difícil de reciclar i, per tant, no era rendible d'importar.
A més, molt plàstic s'ha colat de manera il·legal, sense permís. Aquests recicladors-per-nocturns van abocar coses que no podien reciclar, provocant contaminació a la terra i a les vies navegables.
De fet, Bourque va rastrejar part de la ferralla de plàstic de la seva operació a Berkeley. L'any 2016, va enterrar un transponder GPS en una de les seves bales de paper i residus plàstics del Centre d'Ecologia. Els corredors de residus el van comprar. Va seguir els senyals electrònics del transponder fins a una ciutat de la Xina. Aleshores, Bourque es va posar en contacte amb els residents locals per documentar què li va passar. Van informar a Bourque del que van veure.
"I el que vam trobar confirma alguns dels nostres pitjors malsons: abocament al canó local de materials que no van poder reciclar, plàstic a les terres de cultiu incorporat al sòl dels camps de blat de moro propers", diu.
La Xina diu que no
Així que el govern xinès va reprimir.
El 2017, el govern va començar a reduir les importacions d'escombraries de plàstic. Després la gran bomba: el gener de 2018 va prohibir gairebé totes les importacions. L'any passat, la Xina va agafar menys de l'1% del total del 2016.
Això vol dir que una gran quantitat de plàstic està buscant un lloc on anar. Sobretot, diu Bourque, a l'oest dels EUA, on les comunitats depenien molt del comerç xinès.
"S'està emmagatzemant molt", diu. "Ja saps, gent que té espai de magatzem". Moltes comunitats, comEugeni, Ore. — va deixar temporalment de recollir coses com envasos de iogurt i ampolles de xampú que solien anar a la Xina.
Keefe Harrison dirigeix una organització sense ànim de lucre anomenadaAssociació de reciclatgeque treballa per millorar les taxes de reciclatge. Diu que més plàstic als Estats Units ara acaba a parar als abocadors o s'incinera, cosa que genera contaminació. I diu que la confusió és descoratjadora per als consumidors. "És molt difícil activar i desactivar el reciclatge", diu. "No pots dir als teus ciutadans" Avui ho somno reciclantmés, però la setmana vinent tornarem a començar.' "
Harrison diu que si els recicladors dels Estats Units van a agafar el fluix, necessiten ajuda. D'una banda, necessiten plàstics més bons i valuosos: ampolles i tines com les que entra el detergent, per exemple, que són més fàcils de reciclar en plàstic cru que poden revendre als Estats Units "La veritat és que només la meitat dels nord-americans poden reciclar a casa amb la mateixa facilitat que llençar alguna cosa", diu. "Així és el primer pas que hem d'arreglar".
Nous destins
Mentrestant, els enviaments de residus plàstics a altres països del sud-est asiàtic s'han disparat. Les exportacions dels EUA a Tailàndia van augmentar gairebé un 7.000 per cent en un any. Malàisia va augmentar diversos centenars per cent. Aquestes xifres van baixar el 2018 després que aquests països reduïssin les importacions.
Stiv Wilson és un activista ambiental i documentalista que treballa amb un projecte sobre residus anomenatLa història de les coses. També ha estat treballant amb un grup ecologista anomenat Ecoton a Indonèsia, un altre gran país importador. Wilson va visitar una ciutat prop d'una planta de reciclatge a la ciutat de Surabaya. La planta agafa bales de paper barrejades amb plàstic.
"Aquest plàstic el separa la fàbrica de paper", diu. "S'aboca a la comunitat veïna i, aleshores, l'única manera de desfer-se'n és cremar-lo obertament. També s'utilitza com a combustible per bullir aigua per fer tofu a petites fàbriques de tofu al voltant. ... L'aire, l'aigua i la terra (estan) afectats per això".
I ell és qui ha documentat articles únics nord-americans que indiquen d'on prové gran part de les escombraries: "Com les targetes AARP amb noms. Així, òbviament, ja sabeu d'on prové".
